divendres, 27 de juny del 2008

Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història (2005)

En aquest llibre, l’historiador Josep M. Rovira i el seu germà Xevi Rovira (llicenciat en humanitats per la UPF), s’encarreguen de redactar els capítols dedicats al municipi que fan referència al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer en el primer terç del segle XX, la Guerra Civil i primera postguerra, i l’activitat industrial i comercial. En el primer apartat es ressenya la situació política, social i econòmica del municipi des de les primeries del segle XX, passant pels anys de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la II República, fins a les vigílies de la Guerra Civil. En l’apartat de la Guerra civil i primera postguerra, s’explica detalladament la situació viscuda durant els gairebé tres anys de conflicte, l’entrada de les forces nacionals i la repressió franquista; i s’allarga fins a la immediata postguerra i la formació dels diferents consistoris franquistes, fins a la recuperació de la democràcia. En el punt de l’activitat industrial i comercial, tracta des de la indústria manufacturera de la llana, els forns de calç i guix i la molineria, propis del segle XVIII, passant per la decadència de la parairia tradicional i el desenvolupament de la indústria d’extracció de calç i guix del segle XIX, a la “desindustrialització manufacturera" i l’aparició de les noves indústries de l’espardenyeria, la cordilleria, la pasta i sopa, les llonganisses, i l’auge de la guixeria de les primeries del segle XX, a la diversificació industrial, comercial i de serveis dels anys seixanta i setanta del segle passat (amb els exemples de la fàbrica de mobles INMUSA i la fàbrica de filats de cotó Hilaturas Llaudet S.A., entre d’altres).











3 comentaris:

Anònim ha dit...

Genial, aquesta idea del blog...
Aquest llibre me'l vaig arribar a llegir una mica.

Ànims i a seguir escribint

Anònim ha dit...

El bloc com una forma de presentació curricular dels teus treballs. Per correu t'envio la resta.

Emili ha dit...

Què passa, Mia? Sort del teu germà que m'ha anat donant notícies teves, sinó per mi estaries desaparegut. Enhorabona per totes aquestes publicacions, i sobretot enhorabona per haver format la família que has format!!