La monografia històrica sobre la colònia Baurier, és fruit d’una beca que concedeix anualment l’Ajuntament de Roda de Ter (Osona) per a potenciar la recerca sobre múltiples estudis interdisciplinaris que enriqueixin el patrimoni cultural de Roda.
La idea inicial exposada al projecte d’estudi el juliol de l’any 2000, pretenia centrar la investigació en la industrialització i el moviment obrer a Roda al llarg del segle XIX. Però després de parlar amb els membres del jurat, els historiadors Maties Ramisa i Maria Ocaña, decidírem derivar la investigació cap a la temàtica colonial que estava molt menys treballada, en els exemples de les colònies rodenques de Salou i Còdol Dret.
Els primers passos de la recerca, em portaren a acotar el tema d’anàlisi per tal d’aprofundir més en l’estudi i vaig inclinar-me per la colònia “francesa”. D’aquesta manera, l’objectiu del treball era recuperar i sintetitzar la trajectòria de la colònia Baurier a través de la suma de fonts documentals, bibliogràfiques i orals referents al context colonial, tenint en compte el marc general català i espanyol. En altres paraules, s’ha recopilat tota la informació apareguda sobre Salou en forma de monografia històrica.
El resultat, però, s’ha vist condicionat per la manca de documentació concernent a l’administració de la fàbrica i la gestió de la colònia. A Salou no s’ha trobat un fons documental que possibilités un anàlisi profund i exhaustiu de l’evolució empresarial de la factoria Baurier i, per extensió, del complexe colonial.
Pel que fa a l’estructura del treball, es divideix en quatre apartats clarament interrelacionats. El primer apartat de caire introductori, exposa la vinculació entre el sistema colonial i el procés d’industrialització del tèxtil català. Resseguint aspectes com la distribució geogràfica i sectorial de la indústria cotonera (centrant-se sobretot en la conca del Ter i especialment a les poblacions de Roda i Masies), i analitzant les causes, la periodització i la tipologia de les colònies industrials.
Al segon apartat s’hi concentra el gruix de la investigació històrica i es divideix en dues parts. Una primera iniciada el 1852 amb la instal·lació a Roda de Ter de la societat Baurier Germans, Azéma i Roland, que comprendria el naixement, desenvolupament i la consolidació del conjunt colonial de Salou. I, una segona, que ressegueix la trajectòria de la colònia Baurier (des de les darreries del segle XIX fins al 1963) mitjançant l’anàlisi de múltiples variables relatives a la població obrera de Salou, com: la mitjana d’anys de permanència a l’empresa, la propoció entre sexes, la posició civil, les relacions de parentiu, l’origen geogràfic i els municipis de residència, l’estructura per càrrecs i seccions i l’evolució salarial. Tot això sense deslligar-ho de la dinàmica colonial i del context històric català i espanyol. D’aquesta manera, s’assenyalen episodis de vagues i conflictivitat obrera com a conseqüència de la substitució de les màquines selfactines per les contínues i, evidentment, el personal masculí pel femení a les primeries del segle XX, la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, la inestabilitat dels anys trenta i el trauma de la Guerra Civil, les penalitats de la dura postguerra i el fatal aiguat del 18 d’octubre del 1940, la massiva arribada de nouvinguts procedents majoritàriament de Torredonjimeno (Jaén), la lenta recurperació industrial i l’embranzida econòmica dels anys seixanta i, finalment, el tancament d’Industrial Baurier S.A. acabant amb una llarga història de colonialisme industrial arran de l’entrada en funcionament del pantà de Sau.
Al tercer apartat dedicat a les infrastructures colonials, es ressenyen els principals serveis que la colònia Baurier oferia als seus habitants. Així, es parla sobre les vivendes dels treballadors, la capella, l’escola, l’economat, el cafè i la sala de festes. Però també de capellans, mestres, gerents i, sobretot, dels veïns i les activitats de lleure que es desenvoluparen a Salou. Destacant el teatre, la caça, la pesca, les carreres de bicicletes, les curses de natació al canal de la fàbrica, les excursions dominicals pels bonics paratges de Salou, les cercaviles amb gegants i caps grossos durant les sonades celebracions de Sant Pere (el patró de Salou) i els “partidassos” de futbol als pins del barretet, prop de l’ermita de Santa Magdalena entre d’altres.
El darrer apartat, analitza a través de les fonts orals, les relacions socio-laborals que s’establiren a la filatura Baurier i al complexe colonial, entre treballadors i càrrecs superiors i entre propietaris i colonials respectivament.
Pel que fa a les fonts històriques, he emprat principalment fonts bibliogràfiques, documentals i orals. Els estudis històrics sobre la temàtica colonial i les monografies locals, m’han permès realitzar el primer punt del treball. Un apartat clarament introductori i de situació general. Una mena d’estat de la qüestió sobre la indústria tèxtil catalana, osonenca i rodenca en particular i sobre el sistema de colònies industrials.
El buidatge de les fitxes dels treballadors de la factoria Baurier, m’ha proporcionat dades relatives a la població de Salou sobre diverses variables d’anàlisi ja citades. Amb tot, com he assenyalat anteriorment, el treball presenta múltiples llacunes derivades de la manca d’informació referent a aspectes econòmics i administratius. Per poder fer un estudi més aprofundit faltarien dades sobre la producció de fil i el consum de cotó, la producció energètica de les turbines hidràuliques, inventaris sobre béns d’equipament i adquisicions de nova maquinària, llibres de nòmines, llibres de correspondència on s’hi enregistrava la compra de lots de carbó, diversa documentació administrativa, etc. Les fonts documentals, malgrat les mancances enumerades, m’han permès ressenyar el segon apartat referent a la trajectòria històrica de la colònia Baurier.
Per a la realització dels dos darrers apartats sobre les infrastructures colonials i les relacions socio-laborals a Salou durant el període (1940-1963), he utilitzat la documentació oral, tenint en compte la proximitat del marc cronològic estudiat. Baldament, a l’hora de treballar amb fonts orals hem de ser conscients de les limitacions que aquest tipus de documentació pot presentar. Elements com la subjectivitat de la memòria (la reconstrucció del passat des del present), la subjectivitat (el perfil ideològic i el grau de politització dels entrevistats) i les llacunes de memòria (els lapsus memorístics), són aspectes que poden distorsionar la veracitat històrica.
La idea inicial exposada al projecte d’estudi el juliol de l’any 2000, pretenia centrar la investigació en la industrialització i el moviment obrer a Roda al llarg del segle XIX. Però després de parlar amb els membres del jurat, els historiadors Maties Ramisa i Maria Ocaña, decidírem derivar la investigació cap a la temàtica colonial que estava molt menys treballada, en els exemples de les colònies rodenques de Salou i Còdol Dret.
Els primers passos de la recerca, em portaren a acotar el tema d’anàlisi per tal d’aprofundir més en l’estudi i vaig inclinar-me per la colònia “francesa”. D’aquesta manera, l’objectiu del treball era recuperar i sintetitzar la trajectòria de la colònia Baurier a través de la suma de fonts documentals, bibliogràfiques i orals referents al context colonial, tenint en compte el marc general català i espanyol. En altres paraules, s’ha recopilat tota la informació apareguda sobre Salou en forma de monografia històrica.
El resultat, però, s’ha vist condicionat per la manca de documentació concernent a l’administració de la fàbrica i la gestió de la colònia. A Salou no s’ha trobat un fons documental que possibilités un anàlisi profund i exhaustiu de l’evolució empresarial de la factoria Baurier i, per extensió, del complexe colonial.
Pel que fa a l’estructura del treball, es divideix en quatre apartats clarament interrelacionats. El primer apartat de caire introductori, exposa la vinculació entre el sistema colonial i el procés d’industrialització del tèxtil català. Resseguint aspectes com la distribució geogràfica i sectorial de la indústria cotonera (centrant-se sobretot en la conca del Ter i especialment a les poblacions de Roda i Masies), i analitzant les causes, la periodització i la tipologia de les colònies industrials.
Al segon apartat s’hi concentra el gruix de la investigació històrica i es divideix en dues parts. Una primera iniciada el 1852 amb la instal·lació a Roda de Ter de la societat Baurier Germans, Azéma i Roland, que comprendria el naixement, desenvolupament i la consolidació del conjunt colonial de Salou. I, una segona, que ressegueix la trajectòria de la colònia Baurier (des de les darreries del segle XIX fins al 1963) mitjançant l’anàlisi de múltiples variables relatives a la població obrera de Salou, com: la mitjana d’anys de permanència a l’empresa, la propoció entre sexes, la posició civil, les relacions de parentiu, l’origen geogràfic i els municipis de residència, l’estructura per càrrecs i seccions i l’evolució salarial. Tot això sense deslligar-ho de la dinàmica colonial i del context històric català i espanyol. D’aquesta manera, s’assenyalen episodis de vagues i conflictivitat obrera com a conseqüència de la substitució de les màquines selfactines per les contínues i, evidentment, el personal masculí pel femení a les primeries del segle XX, la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, la inestabilitat dels anys trenta i el trauma de la Guerra Civil, les penalitats de la dura postguerra i el fatal aiguat del 18 d’octubre del 1940, la massiva arribada de nouvinguts procedents majoritàriament de Torredonjimeno (Jaén), la lenta recurperació industrial i l’embranzida econòmica dels anys seixanta i, finalment, el tancament d’Industrial Baurier S.A. acabant amb una llarga història de colonialisme industrial arran de l’entrada en funcionament del pantà de Sau.
Al tercer apartat dedicat a les infrastructures colonials, es ressenyen els principals serveis que la colònia Baurier oferia als seus habitants. Així, es parla sobre les vivendes dels treballadors, la capella, l’escola, l’economat, el cafè i la sala de festes. Però també de capellans, mestres, gerents i, sobretot, dels veïns i les activitats de lleure que es desenvoluparen a Salou. Destacant el teatre, la caça, la pesca, les carreres de bicicletes, les curses de natació al canal de la fàbrica, les excursions dominicals pels bonics paratges de Salou, les cercaviles amb gegants i caps grossos durant les sonades celebracions de Sant Pere (el patró de Salou) i els “partidassos” de futbol als pins del barretet, prop de l’ermita de Santa Magdalena entre d’altres.
El darrer apartat, analitza a través de les fonts orals, les relacions socio-laborals que s’establiren a la filatura Baurier i al complexe colonial, entre treballadors i càrrecs superiors i entre propietaris i colonials respectivament.
Pel que fa a les fonts històriques, he emprat principalment fonts bibliogràfiques, documentals i orals. Els estudis històrics sobre la temàtica colonial i les monografies locals, m’han permès realitzar el primer punt del treball. Un apartat clarament introductori i de situació general. Una mena d’estat de la qüestió sobre la indústria tèxtil catalana, osonenca i rodenca en particular i sobre el sistema de colònies industrials.
El buidatge de les fitxes dels treballadors de la factoria Baurier, m’ha proporcionat dades relatives a la població de Salou sobre diverses variables d’anàlisi ja citades. Amb tot, com he assenyalat anteriorment, el treball presenta múltiples llacunes derivades de la manca d’informació referent a aspectes econòmics i administratius. Per poder fer un estudi més aprofundit faltarien dades sobre la producció de fil i el consum de cotó, la producció energètica de les turbines hidràuliques, inventaris sobre béns d’equipament i adquisicions de nova maquinària, llibres de nòmines, llibres de correspondència on s’hi enregistrava la compra de lots de carbó, diversa documentació administrativa, etc. Les fonts documentals, malgrat les mancances enumerades, m’han permès ressenyar el segon apartat referent a la trajectòria històrica de la colònia Baurier.
Per a la realització dels dos darrers apartats sobre les infrastructures colonials i les relacions socio-laborals a Salou durant el període (1940-1963), he utilitzat la documentació oral, tenint en compte la proximitat del marc cronològic estudiat. Baldament, a l’hora de treballar amb fonts orals hem de ser conscients de les limitacions que aquest tipus de documentació pot presentar. Elements com la subjectivitat de la memòria (la reconstrucció del passat des del present), la subjectivitat (el perfil ideològic i el grau de politització dels entrevistats) i les llacunes de memòria (els lapsus memorístics), són aspectes que poden distorsionar la veracitat històrica.
Per més informació cliqueu aquí http://www.gencat.cat/cgi-bin/slp/vtls.web.gateway?authority=0814-01380&conf=080000++++++++++++++
2 comentaris:
Felicitats per l'estudi!!
Es pot visitar la colonia per dins. Tinc un amic fotograf i documentalista que esta interessat en entrar a la fabrica i tirar fotos per documentar l'edifici. Amb qui hauria de parlar? pep
Hola, Has pogut esbrinar qui va ser l’arquitecte, mestre d’obres i/o enginyer autor de la colònia o d’alguns dels edificis ?. Casa del Amo, Esglesia,....
Tens imatges de l’escola?. Fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Gràcies.
coneixercatalunya@gmai.com
Publica un comentari a l'entrada