dissabte, 5 de febrer de 2011

Canvis en el calendari acadèmic (2011)



Vam començar l’any acadèmic amb importants canvis en el calendari escolar. Es va avançar una setmana l’inici de curs, passant de mitjan setembre al dia 7, un avançament que es compensava amb l’anomenada Setmana blanca, una aturada a escollir pels centres entre l’última setmana de febrer o la primera de març; el dia 7 de gener, el darrer dia de les vacances de Nadal, passava a ser lectiu probablement sense preveure que enguany coincidia en divendres; i, finalment, desapareixia la jornada intensiva del juny malgrat els condicionaments climatològics del nostre país. Un seguit de canvis improvisats, aplicats a darrera hora, aprovats per contentar determinats col·lectius, copiant malament altres models educatius sense tenir en compte les conseqüències que se’n deriven, deixant en mans de la direcció dels propis centres, de les Ampas i de les corporacions municipals, problemàtiques sense resoldre com l’aplicació pràctica de la Setmana blanca. I tot això en un context d’eleccions autonòmiques amb aires de canvis a la vista. Per sorpresa de tots, i com a resultat de les pressions del col·lectiu de mestres i de les empreses de lleure, poc abans d’acabar l’actual legislatura, el Departament d’Ensenyament permet, a requeriment dels centres que ho sol·licitin, recuperar la setmana intensiva del juny. Com gairebé tothom preveia, es produiex l’alternança en el govern i la nova consellera s’afanya a anunciar que els centres que ho sol·licitin ja no caldrà que facin l’aturada de febrer i que en el calendari dels anys successius es recuperarà el 7 de gener com a dia no lectiu. Tot plegat un autèntic desgavell. Senyors i senyores que es dediquen a la política, l’educació és prou important perquè es posin d’acord amb lleis concensuades, pactes compartits i calendaris estables. Pel bé de tota la comunitat educativa no ens facin ballar més la padrina amb contínues modificacions del calendari o amb l’aprovació de noves lleis educatives que varien cada dos anys. Siguin coherents i conseqüents amb l’educació, ens hi juguem el futur dels nostres fills i del país.