El 14 de gener de 1714 s’esdevingué el combat d’Arbúcies, un dels pocs fets d’armes victoriosos contra les
tropes borbòniques, en el qual el sometent local amb l’ajuda d’efectius
d’altres poblacions veïnes i d’alguns miquelets,
van derrotar els regiments de guàrdies valones Newport i Ostende.
S’acostava la fi de la Guerra de Successió i s’albirava
un context de rebel·lió i d’enfrontaments armats provocat per comandaments
austriacistes amb l’objectiu de donar suport a la Barcelona assetjada des
de la rereguarda dels exèrcits borbònics.
El 13
de gener de 1714 arribaren a Arbúcies provinents d’Hostalric dos regiments de
valons d’uns 800 efectius entre infanteria i cavalleria, comandats pels coronels Francisco Cano i Jacques Laurent Franclieu,
que es dirigien cap a Vic per reforçar les guarnicions del general Bracamonte. La
presència tan massiva de tropes originà friccions i conflictes amb els vilatans
i les autoritats arbucienques.
El
descontentament per l’allotjament dels regiments valons fou el detonant que
portà al sometent local, juntament amb el de les poblacions de Sant Hilari,
Espinelves i Viladrau, a aixecar-se en armes. Al matí del 14 de
gener, quan les forces borbòniques es dirigien cap a Vic, a l’alçada de les
penyes de Grau d’en Sala, a tocar del Molí de les Pipes, s’iniciaren les
hostilitats. Al cap de sis hores de combat, els sometents manats pels
arbuciencs Francesc Puig i Isidre Pujató, derrotaren els regiments valons. La
victòria fou total i absoluta, es comptaren centenars de baixes, capturaren 72
oficials, 268 soldats, 6 banderes, 5 tambors, 2 trompetes i demés equipatge. Només
s’escaparen uns 200 homes entre els quals els
dos coronels borbònics que es retiraren cap a Hostalric. De la banda dels
sometents es comptaren 7 morts i 17 ferits; les ensenyes capturades als enemics
s’enviaren a les altres viles revoltades en senyal d’agraïment.
Al cap d’algunes setmanes
Arbúcies, com altres viles i pobles que s’havien alçat contra les tropes
borbòniques, fou saquejada i incendiada com a càstig. En paraules del duc de Pòpoli,
comadant dels exèrcits franco-espanyols en el setge de Barcelona:“Bracamonte quemó tan enteramente aquella
villa de Arbucias, que sólo la iglesia se reservó del universal incendio, para
que sirviese este castigo de padrón memorable para la posteridad y el
escarmiento”.
Aquest fet d’armes és un dels
esdeveniments més rellevants de la història d’Arbúcies que se n’ha fet ressò
fins a l’actualitat amb la dita popular “Arbúcies,
gent d’astúcies, matavalons”. 
