L’article Oriflama en el marc de l’antifranquisme osonenc, pretén analitzar l’activitat antifranquista a la comarca d’Osona mitjançant l’estudi de la revista Oriflama i de les persones que hi van col·laborar. Per a la seva realització, he utilitzat principalment les fonts orals per mitjà d’entrevistes personals, gràcies a la immediatesa del marc cronològic estudiat. A més, he complementat la recerca amb estudis històrics actuals i monografies d’història local així com la revisió de la mateixa revista.
Pel que fa a l’estructura de l’article, aquest, presenta cinc apartats clarament interrelacionats.
El primer punt, planteja la connexió d’Oriflama amb el moviment d’oposició antifranquista a Osona, intentant respondre a qüestions que fan referència a possibles vinculacions amb altres moviments contestataris (grups, entitats, societats, associacions, publicacions, etc.) o bé, a la hipotètica existència d’una xarxa antifranquista unitària i organitzada prèvia a l’Assemblea de Catalunya, etc.
El segon punt, caracteritza el procés de socialització i/o conscienciació de les persones que participaren a la revista, ressenyant aspectes com: el perfil ideològic, els valors comuns, la cultura política dels membres, les inquietuds culturals, el cos doctrinari, etc.
El tercer punt, descriu el marc contextual on es produeixen una sèrie de canvis derivats de les transformacions socioeconòmiques dels anys seixanta i setanta, que generen noves pautes de consum i noves formes de vida possibilitant el procés de socialització esmentat al segon punt. Una conjuntura on hi sobresurt la presència d’un règim polític dictatorial, que topa frontalment amb aquestes transformacions i precipita la irrupció d’actituds contestatàries (gràcies, sobretot, al paper de la militància política en l’articulació de la conflictivitat social de naturalesa antifranquista), ja que no és capaç de satisfer les noves necessitats. Unes necessitats que exigeixen un sistema democràtic. A més, en el cas català s’hi afegeix la reivindicació cívico-cultural de caràcter catalanista, molt associada a la intel·lectualitat del país, com a resposta a la repressió exercida per la dictadura franquista contra els símbols d’identitat nacional catalana. A la comarca d’Osona, aquest protagonisme de les elits culturals en el desenvolupament de l’oposició antifranquista és fonamental com veurem al llarg de l’article.
El quart punt fa referència als objectius, a les pretensions de la gent d’Oriflama i per aquesta raó, cal tenir en compte aspectes com els valors que es volien transmetre, la naturalesa d’aquests valors així com els receptors dels continguts emesos.
Finalment, el darrer apartat reprodueix la trajectòria d’Oriflama (1) des dels seus inicis (1961) fins al 1970, l’època més “vigatana” de la revista. En aquest punt se subratlla la controvèrsia de caire ideològico-moralista amb el Bisbat de Vic, les reiterades friccions amb les autoritats ministerials franquistes i les divergències entre la redacció vigatana i la barcelonina.
Per altra banda, també s’esmenta la problemàtica financera que pateix la publicació assenyalant tant les dificultats econòmiques com les diverses temptatives d’instrumentalització de la revista.
(1) Oriflama, revista mensual d’informació general creada a l’any 1961 pel bisbat de Vic i desapareguda l’any 1977. Editada com a separata de la revista diocesana Casal, Oriflama va ser, en els seus inicis, l’òrgan del servei castrense de la diòcesi i en fou primer director mossèn J. Cortés. Al final dels anys seixanta, amb l’entrada del nou director Josep Mª Huertas i dels periodistes J. Fabre, J. Pradas i J. Mª Martí Goméz, Oriflama inicià una renovació que l’acostaria als 10.000 exemplars. Les noves col·laboracions de M. Martí i Pol, E. Teixidó, E. Sió entre altres van accentuar-ne el to progressista i catalanista, que li costaren els primers expedients i segrests oficials fins que a l’any 1970, amb l’entrada de l’anomenat grup Pujol primer i d’Anton Canyelles i altres membres d’UDC més tard, van provocar-ne l’acomiadament dels responsables de la revista i el seu posterior tancament l’any 1977. Els darrers directors van ser A. Pons i A. Plaja. Vegeu Jordi BARRACHINA. Oriflama. Dins Jesus Mestre (dir.). Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 762.
Pel que fa a l’estructura de l’article, aquest, presenta cinc apartats clarament interrelacionats.
El primer punt, planteja la connexió d’Oriflama amb el moviment d’oposició antifranquista a Osona, intentant respondre a qüestions que fan referència a possibles vinculacions amb altres moviments contestataris (grups, entitats, societats, associacions, publicacions, etc.) o bé, a la hipotètica existència d’una xarxa antifranquista unitària i organitzada prèvia a l’Assemblea de Catalunya, etc.
El segon punt, caracteritza el procés de socialització i/o conscienciació de les persones que participaren a la revista, ressenyant aspectes com: el perfil ideològic, els valors comuns, la cultura política dels membres, les inquietuds culturals, el cos doctrinari, etc.
El tercer punt, descriu el marc contextual on es produeixen una sèrie de canvis derivats de les transformacions socioeconòmiques dels anys seixanta i setanta, que generen noves pautes de consum i noves formes de vida possibilitant el procés de socialització esmentat al segon punt. Una conjuntura on hi sobresurt la presència d’un règim polític dictatorial, que topa frontalment amb aquestes transformacions i precipita la irrupció d’actituds contestatàries (gràcies, sobretot, al paper de la militància política en l’articulació de la conflictivitat social de naturalesa antifranquista), ja que no és capaç de satisfer les noves necessitats. Unes necessitats que exigeixen un sistema democràtic. A més, en el cas català s’hi afegeix la reivindicació cívico-cultural de caràcter catalanista, molt associada a la intel·lectualitat del país, com a resposta a la repressió exercida per la dictadura franquista contra els símbols d’identitat nacional catalana. A la comarca d’Osona, aquest protagonisme de les elits culturals en el desenvolupament de l’oposició antifranquista és fonamental com veurem al llarg de l’article.
El quart punt fa referència als objectius, a les pretensions de la gent d’Oriflama i per aquesta raó, cal tenir en compte aspectes com els valors que es volien transmetre, la naturalesa d’aquests valors així com els receptors dels continguts emesos.
Finalment, el darrer apartat reprodueix la trajectòria d’Oriflama (1) des dels seus inicis (1961) fins al 1970, l’època més “vigatana” de la revista. En aquest punt se subratlla la controvèrsia de caire ideològico-moralista amb el Bisbat de Vic, les reiterades friccions amb les autoritats ministerials franquistes i les divergències entre la redacció vigatana i la barcelonina.
Per altra banda, també s’esmenta la problemàtica financera que pateix la publicació assenyalant tant les dificultats econòmiques com les diverses temptatives d’instrumentalització de la revista.
(1) Oriflama, revista mensual d’informació general creada a l’any 1961 pel bisbat de Vic i desapareguda l’any 1977. Editada com a separata de la revista diocesana Casal, Oriflama va ser, en els seus inicis, l’òrgan del servei castrense de la diòcesi i en fou primer director mossèn J. Cortés. Al final dels anys seixanta, amb l’entrada del nou director Josep Mª Huertas i dels periodistes J. Fabre, J. Pradas i J. Mª Martí Goméz, Oriflama inicià una renovació que l’acostaria als 10.000 exemplars. Les noves col·laboracions de M. Martí i Pol, E. Teixidó, E. Sió entre altres van accentuar-ne el to progressista i catalanista, que li costaren els primers expedients i segrests oficials fins que a l’any 1970, amb l’entrada de l’anomenat grup Pujol primer i d’Anton Canyelles i altres membres d’UDC més tard, van provocar-ne l’acomiadament dels responsables de la revista i el seu posterior tancament l’any 1977. Els darrers directors van ser A. Pons i A. Plaja. Vegeu Jordi BARRACHINA. Oriflama. Dins Jesus Mestre (dir.). Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 762.
Per més informació cliqueu aquí http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16414/16254
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada