El treball el 23-f, vint anys després “El golpe militar”, pretén analitzar l’intent de cop d’ Estat del 23 de febrer de 1981 a través de la premsa. Per a la seva realització he utilitzat tres publicacions de contrastada rellevància: La Vanguardia, l’Avui i l’ABC. A més, he complementat l’estudi amb aportacions de monografies històriques actuals.
Pel que fa a l’estructura del treball, aquest, presenta tres apartats diferents però, clarament, interrelacionats: el paper dels protagonistes, les causes i les conseqüències generades pel 23-f.
Primerament, cal ressenyar l’actuació dels principals protagonistes que hi van participar: el Rei, els militars colpistes, els partits polítics, els sindicats i l’opinió pública en general; per donar respostes a preguntes que fan referència al perquè es va actuar, quan i de quina manera, i quines foren les conseqüències.
A continuació, s’analitzen les causes que van comportar l’acció colpista: des de les tensions amb els militars al llarg del procés de transició cap a la democràcia, passant per la situació de debilitat del govern d’UCD amb el consegüent buit de poder, o bé la problemàtica generada per la qüestió autonòmica, fins a l’increment de l’activitat terrorista d’ETA i dels GRAPO. Unes causes on hi actuen múltiples variables que conflueixen en l’intent insurrecional de caire involucionista del 23-f.
Finalment, es desenvolupa un tercer apartat amb el títol: el 23-f i la transició, on s’assenyalen un seguit de conseqüències derivades del fallit cop de força. Aspectes tan transcendentals com la consolidació del procés democràtic i de la monarquia en particular, l’intent de reconduir el projecte autonòmic (La LOAPA), la moderació de les expectatives polítiques, socials i econòmiques pel perill involucionista de determinades posicions esquerranistes o l’acceleració de l’ingrés d’Espanya a l’OTAN i a la CEE.
Per altra banda, dins de cadascun d’aquests apartats es fa referència a la politització dels mitjans de comunicació, assenyalant amb detall les divergències i afinitats político-ideològiques de les publicacions periòdiques treballades.
Certament, esteu davant d’un estudi laboriós que exigeix una prèvia revisió de la premsa amb l’objectiu d’acumular informació i després processar-la mitjançant la relació, l’anàlisi i la interpretació, elaborant finalment el treball de síntesi.
Pel que fa a l’estructura del treball, aquest, presenta tres apartats diferents però, clarament, interrelacionats: el paper dels protagonistes, les causes i les conseqüències generades pel 23-f.
Primerament, cal ressenyar l’actuació dels principals protagonistes que hi van participar: el Rei, els militars colpistes, els partits polítics, els sindicats i l’opinió pública en general; per donar respostes a preguntes que fan referència al perquè es va actuar, quan i de quina manera, i quines foren les conseqüències.
A continuació, s’analitzen les causes que van comportar l’acció colpista: des de les tensions amb els militars al llarg del procés de transició cap a la democràcia, passant per la situació de debilitat del govern d’UCD amb el consegüent buit de poder, o bé la problemàtica generada per la qüestió autonòmica, fins a l’increment de l’activitat terrorista d’ETA i dels GRAPO. Unes causes on hi actuen múltiples variables que conflueixen en l’intent insurrecional de caire involucionista del 23-f.
Finalment, es desenvolupa un tercer apartat amb el títol: el 23-f i la transició, on s’assenyalen un seguit de conseqüències derivades del fallit cop de força. Aspectes tan transcendentals com la consolidació del procés democràtic i de la monarquia en particular, l’intent de reconduir el projecte autonòmic (La LOAPA), la moderació de les expectatives polítiques, socials i econòmiques pel perill involucionista de determinades posicions esquerranistes o l’acceleració de l’ingrés d’Espanya a l’OTAN i a la CEE.
Per altra banda, dins de cadascun d’aquests apartats es fa referència a la politització dels mitjans de comunicació, assenyalant amb detall les divergències i afinitats político-ideològiques de les publicacions periòdiques treballades.
Certament, esteu davant d’un estudi laboriós que exigeix una prèvia revisió de la premsa amb l’objectiu d’acumular informació i després processar-la mitjançant la relació, l’anàlisi i la interpretació, elaborant finalment el treball de síntesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada