Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre publicat com a coautor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre publicat com a coautor. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de juliol del 2015

L'Abans d'Arbúcies. Recull Gràfic 1870-1979



El volum d'Arbúcies és un llibre que recull fotografies representatives de la vila entre els anys 1870-1979. Posa l’èmfasi en l’aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions i les festes, i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics. 

Aquest volum és de 824 pàgines en format DIN A4 amb unes 1.000 fotografies, restaurades digitalment, impreses a dues tintes, en color sèpia, i amb enquadernació de luxe. S’edita en fascicles de periodicitat setmanal.


Diversos Autors; coautor en l'elaboració del capítol 4: Cultura, esports i lleure, un ric teixit associatiu. Sobre l'origen del futbol a Arbúcies podeu escoltar l'entrevista que se'm va fer al programa de ràdio Arbúcies, Camí a Wembley, el 22 de maig de 2017, a partir del minut 30 aproximadament.  

Audio del programa Camí a Wembley sobre l'origen del futbol a Arbúcies






divendres, 27 de juny del 2008

Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història (2005)

En aquest llibre, l’historiador Josep M. Rovira i el seu germà Xevi Rovira (llicenciat en humanitats per la UPF), s’encarreguen de redactar els capítols dedicats al municipi que fan referència al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer en el primer terç del segle XX, la Guerra Civil i primera postguerra, i l’activitat industrial i comercial. En el primer apartat es ressenya la situació política, social i econòmica del municipi des de les primeries del segle XX, passant pels anys de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la II República, fins a les vigílies de la Guerra Civil. En l’apartat de la Guerra civil i primera postguerra, s’explica detalladament la situació viscuda durant els gairebé tres anys de conflicte, l’entrada de les forces nacionals i la repressió franquista; i s’allarga fins a la immediata postguerra i la formació dels diferents consistoris franquistes, fins a la recuperació de la democràcia. En el punt de l’activitat industrial i comercial, tracta des de la indústria manufacturera de la llana, els forns de calç i guix i la molineria, propis del segle XVIII, passant per la decadència de la parairia tradicional i el desenvolupament de la indústria d’extracció de calç i guix del segle XIX, a la “desindustrialització manufacturera" i l’aparició de les noves indústries de l’espardenyeria, la cordilleria, la pasta i sopa, les llonganisses, i l’auge de la guixeria de les primeries del segle XX, a la diversificació industrial, comercial i de serveis dels anys seixanta i setanta del segle passat (amb els exemples de la fàbrica de mobles INMUSA i la fàbrica de filats de cotó Hilaturas Llaudet S.A., entre d’altres).











dimarts, 24 de juny del 2008

En Perot i la Coloma, 50 anys de gegants a Centelles 1953-2003 (2003)


La vila de Centelles té el goig de tenir gegants des de fa més de vuitanta anys. Una història relativament curta però intensa si la comparem amb la secular tradició gegantera de ciutats com Nivelles (Bèlgica), Bergen-op-zoom (Holanda), Lisboa (Portugal), Dijon (França), i Barcelona on hi ha notícies de l’existència de gegants des del segle XV. De forma que, des de fa més de dues dècades, Centelles ha estat i és reconeguda com una de les poblacions més dinàmiques del moviment geganter de Catalunya. Els seus mèrits els hem recollit en aquest treball de síntesi que teniu a les mans.
La història gegantera centellenca es pot dividir clarament en dues etapes. Una primera que arranca l'any 1920 amb els primers Perot i Coloma i que s'allarga fins a la guerra civil, caracteritzada per l'arrelament en la cultura popular del catalanisme. La mobilització i l'enquadrament d'àmplis sectors obrers, pagesos i petitburgesos a través de partits polítics, i d'associacions culturals i esportives esdevingué un fet quotidià. Aparegueren noves formes de festa i d'esbarjo. La Societat Coral La Violeta (1892) o el Club de Futbol de Centelles (1920) en són dos exemples, així com la reinterpretació de la festa del pi.
La segona etapa, de la qual enguany se celebra el cinquantè aniversari, arranca l'any 1953 en ple període franquista de la mà d'uns poders municipals que comptaven amb un notable suport i que van saber canalitzar les aspiracions populars. L'any 1975 la història del nostre país va fer un tomb i la dels gegants també. Amb la transició democràtica i durant aquests vint-i-cinc anys de democràcia es va reinterpretar la tradició gegantera i es va instaurar una nova cultura organitzativa i participativa. La festa deixava de ser un símbol imposat amb el vernís religiós que l'acompanyava per esdevenir clarament una expressió reivindicativa del fet català i de l'expressió més popular, ara impregnada d'elements pagans i tel·lúrics.
En Perot i la Coloma han esdevingut, cadascun d’ells en les seves respectives èpoques, símbols de les relacions de poder, catalitzadors de la identitat dels centellencs i dinamitzadors de la seva vida cultural i lúdica. Especialment en el darrer quart de segle i a l'entorn dels gegants van aparèixer altres iniciatives culturals i lúdiques com per exemple el grup de música Baliga Balaga (1978) i han participat en la diada de Sant Jordi, diverses revetlles d’estiu i als carnestoltes. És també el moment on l'Associació de Geganters estrenyia les seves relacions amb altres entitats i associacions i s'estrenyia la col·laboració de l'Ajuntament amb el moviment associatiu centellenc.
En Perot i la Coloma i l'univers que els envolta són en la història gegantera de Catalunya uns gegants relativament joves, però gràcies als padrins artístics que ha tingut i gràcies a l'estima que els ha demostrat la població han sabut fer-se un lloc en la festa centellenca i en el moviment geganter català. Es tracta d'un fenomen contemporani que no ha estat inconvenient perquè arrelés amb força per esdevenir una de les tradicions més vetllades i estimades dels centellencs. L'Associació de Geganters de Centelles i l'Ajuntament de la Vila n'han volgut deixar constància en aquest llibre que commemora les noces de d'or dels segons gegants de Centelles.
Els autors hem volgut elaborar un treball que sintetitzes tot allò publicat sobre els gegants de Centelles. Alhora, també hem explorat, a través de fonts primàries escrites, de fotografies inèdites i de fonts orals, noves informacions que han permès ampliar i matisar el coneixement que fins avui hi havia dels gegants de Centelles.