La vila d’Arbúcies té el goig de gaudir de gegants des de fa quaranta anys. Una història relativament curta però intensa si la comparem amb la secular tradició gegantera de ciutats europees com Poperinghe (Bèlgica), Bergen-op-zoom (Holanda), Lisboa (Portugal), i Barcelona on hi ha notícies de l’existència de gegants des del segle XV; a les comarques gironines, la tradició gegantera es remunta al segle XVI en el cas de les ciutats d’Olot i Girona i la primera població selvatana, Amer, a les darreries del segle XIX. De manera que en les últimes quatre dècades i, principalment, des de la constitució de l’Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies, la colla ha esdevingut una de les més dinàmiques de la Selva i ha deixat petjada a la tradició gegantera catalana i gironina en particular. El seus mèrits els hem recollit en aquest treball de síntesi que teniu a les mans.
La història gegantera arbucienca es pot dividir clarament en tres etapes. Una primera que arranca els anys 1971-1972, amb l’adquisició primer dels capgrossos d’animals i després de la parella de gegants pagès i pagesa amb l’objectiu de revifar la festivitat de les Enramades, i que s’allarga fins a les primeries dels anys vuitanta. Una etapa caracteritzada per la progressiva recuperació de la democràcia i per la ràpida laïcització de les festes religioses en benefici del component popular de tradició pagana com els balls i les cercaviles de gegants i capgrossos. Foren anys de puntuals cercaviles locals i d’ocasionals sortides als pobles de l’entorn més immediat. Però també per la tutela dels diferents ajuntaments, tant dels anys del franquisme com dels primers anys de la democràcia, de la colla de portadors de gegants i capgrossos que dirigia el cap de colla Lluís Recasens i Àries (Vilella).
La segona etapa, que coincideix amb l’eclosió del moviment geganter català, s’iniciaria amb l’entrada de Ramon Coll i Clopés com a cap de colla de la Comissió de Gegants d’Arbúcies a l’any 1982 i s’allargaria fins a mitjan de la dècada dels anys vuitanta. Aleshores, la colla experimenta una primera renovació que li serveix per incrementar notablement la seva activitat gegantera, sobretot pel que fa a les sortides a fora d’Arbúcies, i organitzar les primeres trobades massives de gegants a la vila. De la mateixa manera que comencen a vincular-se amb les agrupacions i coordinadores de les colles geganteres d’abast nacional i comarcal que s’estaven constituint en aquells anys.
La darrera etapa comença amb l’entrada com a cap de colla de Manel Bonfill i Albizo a l’any 1988 i s’allargaria amb alguns alts i baixos fins a l’actualitat. Aquests anys es caracteritzarien per la institucionalització i la formalització de la colla gegantera d’Arbúcies (la constitució de l’Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies a l’any 1996 i la signatura del conveni amb l’ajuntament de l’any 2000), però també per l’autonomia de la colla de geganters i grallers amb iniciatives com la creació del grup de grallers, el ball de gegants, la recuperació de les trobades locals, i l’augment de l’activitat gegantera amb la doble sortida a Lisboa i Madrid de l’any 2002 com a màxim exponent, en serien alguns exemples. Tanmateix, també es produí algun contratemps com la manca d’un remolc per transportar els gegants a les sortides de fora, l’escassetat de geganters portadors en determinats moments i, sobretot, la mort de Manel Bonfill, l’ànima de la colla de geganters i grallers. Des de 2004 fins avui, Ramon Busquets, s’ha ocupat de continuar la labor de consolidació, formalització i millora de la colla de geganters i grallers. Darrerament, amb l’entrada de gent nova, joves amb ganes de col•laborar i divertir-se, la continuïtat de la colla està garantida.
No ens volem oblidar de les figures, els autèntics protagonistes d’aquesta història. En Quirze i la Julita, la Carboneta, en Llambrot i tota la família de capgrossos acompanyats dels geganters i els Serafins i amb la melodia dels flabiols, les gralles i els timbals, han esdevingut uns referents de la Festa de les Enramades i de les cercaviles arbucienques. Per molt anys!
L’autor ha volgut elaborar un treball que sintetitzés tot allò publicat sobre els gegants d’Arbúcies a llibres, revistes i diaris. Alhora també hem explorat, a través de fonts primàries escrites (Llibre d’Actes de l’Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies 1996-2012), de fotografies i documents i de fonts orals, noves informacions que han permès ampliar i matisar el coneixement que fins avui teníem dels gegants d’Arbúcies.
Els gegants d'Arbúcies Quirze i Julita el dia de la seva inauguració, 1 de juny de 1972, acompanyats de la banda còmica musical dels Serafins.
http://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/1298/fal/lera/gegantera/selva/troba/avui/arbucies
http://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/1277/quirze/julita/gegants/arbucies/fan/anys
http://aggarbucies.blogspot.com.es/
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/08/quaranta-gegants-celebren-laniversari-dels-darbucies/585063.html
http://www.gegants.cat/agenda/novetats-bibliografiques-geganteres-i-gralleres/
Audio de l'entrevista sobre el llibre Quirze i Julita, 40 anys de Gegants d'Arbúcies al programa Amics i residents de Ràdio Arbúcies, emès el dissabte 10 de novembre de 2012.
http://amicsiresidents.blogspot.com.es/
http://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/1298/fal/lera/gegantera/selva/troba/avui/arbucies
http://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/1277/quirze/julita/gegants/arbucies/fan/anys
http://aggarbucies.blogspot.com.es/
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/08/quaranta-gegants-celebren-laniversari-dels-darbucies/585063.html
http://www.gegants.cat/agenda/novetats-bibliografiques-geganteres-i-gralleres/
Audio de l'entrevista sobre el llibre Quirze i Julita, 40 anys de Gegants d'Arbúcies al programa Amics i residents de Ràdio Arbúcies, emès el dissabte 10 de novembre de 2012.
http://amicsiresidents.blogspot.com.es/
